FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l'elaboració i composició dels plats, l'art de degustar i apreciar els menjars i les begudes. Qualitat de gastrònom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser obstacle a l'execució (d'una cosa), fer irrealitzable. Una pedra impedia el pas. Aquesta paret impedeix de veure el mar. No li impedeixi l'entrada. La llei ho impedeix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió que es produeix entre dos o més grups de persones que es troben allunyats geogràficament però que estan interconnectats per mitjans audiovisuals de manera que tots poden veure's i escoltar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Funció del sentit de la vista. Visió binocular. Visió de lluny, de prop. Fet de veure. Els núvols poden complicar la visió de l'eclipsi de sol. La cosa vista. Es presentà als seus ulls una visió horrorosa. Agudesa visual. visió beatífica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encantar o d'encantar-se; l'efecte. Per obra d'encantament. Rompre l'encantament. Com per encantament. Feia gràcia de veure l'encantament de la gent davant els aparadors de les botigues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combustible que crema en un fogó, dins un fogar. Hi ha una bella fogonada. Flama que fa una càrrega de pólvora en inflamar-se. Vaig sentir el tret, però no vaig veure la fogonada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., foradat de part a part per una petita obertura, generalment circular, que deixa veure el camper, s'aplica a una peça o a un moble. Un sautor perforat. Una flor perforada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa ufana d'alguna cosa, se'n glorieja, s'hi fa veure. No n'està pas poc, d'ufanós, del seu triomf! Que cria ufana. Quines plantes tan ufanoses, en aquest jardí! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Por forta, sobtosa. Infondre espant. Agafar espant. Allò feia espant de veure. Portar espant a algú. donar un espant Produir una impressió sobtada de por. tenir un espant Sentir por d'una manera sobtada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliatge de coure i de zinc, de color groc, susceptible de gran poliment. veure's el llautó a algú o a alguna cosa Revelar-se allò que realment hi ha sota la seva aparença enganyosa. [...]
